TEXT ARGUMENTATIU

L'estètica i el culte al cos són sinònim d'acceptació?

Cada vegada es dóna més importància a l’aspecte físic d’una persona i segurament aquestes frases resultin familiars: “sóc massa alt”, “sóc molt baix”, “sóc molt prim”, “sóc massa gras”,... però és normal. La majoria d’adolescents pateixen molts canvis en el  seu cos i no es valoren, vull dir que, mentre el seu cos canvia, també ho fa la imatge que tenen de si mateixos: l’estètica i culte al cos no hauria de ser sinònim d’acceptació.

Però, no sempre és fàcil acceptar-se, i si ens centrem únicament en els aspectes negatius, podem arribar a una obsessió i manca d’autoestima. L’autoestima la relaciono amb la imatge corporal, perquè aquesta imatge que tenim de nosaltres mateixos tracta sobre com ens veiem físicament, si ens sentim atractius i si als altres els agrada el nostre aspecte; si no ens conformem amb el nostre cos, l’autoestima cau en picat.

Aquesta estètica i culte al cos sempre va lligada amb la popularitat i la vida professional (en l’àmbit del treballador). Sempre i sense excepcions, una persona que acut a una entrevista, prima i bonica, tindrà més possibilitats d’assolir el treball que una obesa, sense tenir en compte que potser la obesa és més intel·ligent que la prima. Una altra manera d’explicar-ho és parlant de pomes: una persona sempre tria la poma més bonica, de cap de les maneres tria aquella aixafada o lletja, sense tenir en compte que aquesta última pot ser més bona.

Per altra banda, en la vida de les adolescents, aquest cas és molt freqüent: la publicitat exigeix mantenir una figura prima i esvelta, com la de les models, i aquestes adolescents imiten el que veuen i intenten esdevenir com elles: altes, guapes, primes, vestides a la moda... i recorren a dietes insanes, cirurgia estètica, productes de bellesa, roba nova cada temporada i, moltes, arriben a patir malalties psicològiques (bulímia, anorèxia, depressió, entre altres), només pel fet d’arribar a acceptar-se.

Una de les altres causes que provoquen aquesta inseguretat en una persona són els insults que reben per part de companys, directe o indirectament. I, parlant d’això, arribem al bullying, que no implica únicament l’agressivitat física. Aquestes persones que pateixen bullying són menyspreades per com són física o psicològicament, cosa que no s’hauria de permetre. Aquestes persones immadures que provoquen la disconformitat en una persona, es creuen perfectes, però no ho són perquè juguen amb els sentiments d’altres persones i aquestes últimes es destrueixen per arribar a ser acceptades per la societat.

Penso que els complexos s’haurien de deixar de banda i començar a conèixer a una persona per com és interiorment. La perfecció és només una paraula, un mot abstracte que ningú ha assolit ni assolirà. Cadascú es únic, al igual que el seu cos. Si tothom tingués el mateix cos, on aniríem a parar? La diversitat crea societat. I respecte a la gent “guapa”, “perfecte”, etc, podeu ser tant boniques com vulgueu, però digueu-me, si el món fos cec, a quanta gent impressionaríeu?