EL GAT NEGRE
L’autor d’aquest relat és Edgar Allan Poe (Boston, 19 de gener 1809). Fou
orfe des dels dos anys. John Allan el va educar i Edgar heretà els seu cognom.
Publicà el seu primer llibre de poesia després d’una època alcohòlica i
ludòpata. Poe era conegut pel seu estil càustic i elegant; i pels seus relats
curts (destacà, sobretot, en relats de terror i misteri). Morí el 7 d’octubre
de 1849.
El relat és un fragment (concretament, el nus) d’un text narratiu. En
aquest fragment, Edgar, aconsegueix comunicar amb el lector amb l’intenció de
crear un ambient misteriós (“El lector recordarà...”).
Aquest relat forma part del llibre El
gat negre i altres relats d’horror, publicat l’any 1843. Pertany al segle
XIX, al igual que el text anterior de Guy de Maupassant: “La mà dissecada”. Poe
començà amb poesia i continuà amb narració. Destaquen contes de mort, de
perversió i misteri, de supervivència i ciència ficció i, per últim, de
fatalitat.
El tema de l’obra és el terror en l’àmbit criminal, ja que el crim sempre
és present en els pensaments del protagonista (l’amo del gat). El relat és ple
de misteri, el mal és present a tot arreu.
Cal tenir present que en l’argument del text només analitzem el nus de la
història. El protagonista fou un home que acabà odiant el seu gat (idèntic al
seu gat anterior que acabà matant perquè li mancava un ull). Un dia, el volgué
matar perquè l’amoïnava constantment, però sa muller ho va impedir. Ell,
enfadat, li va clavar la destral al crani i l’emparedà a la paret del soterrani
per evitar que la policia se n’adonés del fet. Finalment, acabà en una cel·la,
condemnat, des d’on explica el relat.
El to del relat és macabra, negatiu, fosc. Hi ha un ambient sàdic: cada
vegada més malèvol i intrigant. (“...odiava, temia el monstre i, s’hi hagués
gosat, l’hauria eliminat...”, “...vaig dirigir una destralada a l’animal....i
li vaig clavar la destral al crani.”).
S’utilitza un llenguatge estàndard i figures retòriques. Onomatopeies
(“Oh”, “Ai”), metàfores (“bèstia irracional”), hipèrbole (“odi...de tota la
humanitat”), hipèrbaton (“pensaments malèvols..., els més foscos i malèvols
dels pensaments”)... El camp semàntic més abundant és de terror (odiava, bèstia,
m’esgarrifava, monstre, destral al crani, emparedar...).
El protagonista és l’amo del gat (narrador), un personatge pla que no s’en
penedeix dels seus actes, cada vegada és més malèvol i odiós. Mata a la seva
muller i no ho lamenta. Un altre personatge principal és el gat, negre com la
nit, mimat per la muller de l’amo i odiat per l’amo mateix. Aquest gat té una
taca blanca que simbolitza una forca. La dona de l’amo és un personatge
secundari. Aquesta és molt apreciada pel gat i viseversa. Protegeix al gat de
la seva mort i això li costa la vida.
El narrador del relat és l’amo del gat. No hi ha diàlegs perquè el narrador
explica el relat directament al lector, en primera persona. El temps verbal
utilitzat, principalment, és el passat (sentia, hi havia...). El ritme de la
narració és ràpid quan vol crear situacions d’intriga i misteri, i lent quan
enumera o descriu (Més encara,...cap d’aquests.). La majoria d’oracions són
curtes i clares (Va caure morta a l’acte, sense un gemec.; Pel meu cap van
passar molts projectes.).
El narrador ens explica (en ordre cronològic) el perquè odia el gat i el
que passà anteriorment, des d’una cel·la a través d’un flashback.
Els espais on succeeixen els fets és a casa del protagonista i al
soterrani, perquè són espais privats i, el soterrani, és un espai fúnebre,
perfecte per crear un ambient de terror.
En relació amb “La mà dissecada” de Maupassant, comparteixen el mateix punt
de referència: el terror, però són dos relats diferents. Aquest, sens falta, és
molt més malèvol i macabra. “El gat negre” m’ha impactat més que “La mà
dissecada” per la ment criminal del protagonista. No crec que hi hagi algú tan
bèstia com aquest (sense escrúpols ni remordiments dels seus actes).
El fet de comunicar directament amb el lector fa que el text sigui més
misteriós i intrigant. El vocabulari utilitzat és senzill i fàcil d’entendre.
Segons la religió egípcia, els gats negres eren símbols de la mala sort,
per això els deu haver introduït en el relat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario