MIDNIGHT CITY

1a persona.

En Theo no ho aconsegueix, els guàrdies l’han tornat a capturar. Mentre jo practico telecinesi el veig entrar a l’aula custodiat pel guàrdia que ens vigila a les nits. Tots els que som allà som especials, però no en el bon sentit. No mola tenir poders: t’aparten de la societat, de la teva pròpia família, tinc molta por d’arribar a oblidar-los...

En el centre et tracten com a éssers sobrenaturals. Som peculiars però no extraterrestres. Nosaltres no triem ser com som. No ens fa falta parlar, ens comuniquem a partir dels pensaments, és una tortura. Hi ha pensaments que preferiria oblidar. De sobte ressona al meu cap: “Aquesta nit ens escapem”. És en Theo, és l’únic que encara no ha perdut l’esperança d’escapar-se, mentre que la resta ja l’hem perdut fa setmanes.

Comença a fer-se fosc. Ens reunim tots a la porta del lavabo per poder emprendre la fuga. Aconseguim endinsar-nos al bosc, però els vigilants s’han adonat que no hi som i ens persegueixen amb les llanternes. La Malia, amb el poder de la telecinesi, esgota les piles de les llanternes i els guàrdies es queden a les fosques. Quan finalment es rendeixen ja som lluny. Trobarem un lloc per descansar sense ser vistos.

Surt el sol i nosaltres seguim caminant, portem gairebé cinc hores i trobem un magatzem abandonat. Aquí emprenem la pràctica dels nostres poders per saber-nos defendre dels perills que s’apropen. Sortirem a la ciutat i podrem viure com les persones normals. Exactament com en els somnis que tenia abans. Com enyorava sortir del correccional. Ara ja està, ho hem aconseguit!

3a persona.

En Theo no va aconseguir escapar, els guàrdies el van capturar. Mentre Scott practicava telecinesi el veia entrar a l’aula custodiat pel guàrdia que els vigilava cada nit. Tots els que es trobaven allà eren especials i estaven orgullosos de ser-ho. Els molava tenir poders perquè els agradava destruir coses, per això, estaven tancats al correccional.

En el centre els tractaven com a éssers sobrenaturals, exactament com el que eren. Ells no triaven ser com eren, però bé que s’enorgullien de ser-ho. No es comunicaven verbalment, ho feien a partir dels pensaments, i això els proporcionava un avantatge extraordinari. En aquell moment va ressonar al cap de Scott: “Aquesta nit ens escapem”. Era en Theo, era l’únic que encara no havia perdut l’esperança de poder escapar, mentre que la resta ja l’havien perdut setmanes enrere.

Començava a fer-se fosc. Es reuniren tots a la porta del lavabo per poder emprendre la fuga. Van aconseguir endinsar-se al bosc, però els vigilants se n’adonaren i els perseguiren amb llanternes. La Malia, amb el poder de telecinesi, va aconseguir esgotar les piles de les llanternes i els guàrdies es van quedar a les fosques. Quan finalment es van rendir ja eren lluny. Trobarien un lloc on poder dormir sense ser vistos per ningú.

Es feia clar i ells seguien caminant, portaven aproximadament cinc hores i, per fi van trobar un magatzem abandonat. Es posaren a practicar amb els seus poders per si tornaven a ser capturats pels guàrdies. Se sentien bé, completament lliures. Volien destruir la ciutat, la volien fer desaparèixer i això implicava l’inici d’una guerra inesperada.