COMENTARI DE TEXT I

La mà dissecada

Aquest text està escrit per Guy de Maupassant (Normanida, 5 d’agost de 1850), escriptor francès, principalment de contes. Les seves obres es caracteritzen pel seu realisme i estil senzill. Durant la seva joventut es va inspirar en Gustave Flaubert (1821-1880), íntim amic de la família. El 1892 va intentar suïcidar-se tres cops a causa d’una sífilis. Va morir el 6 de juliol de 1893 a conseqüència d’aquesta enfermetat.

En “La mà dissecada”, Maupassant explica diversos temes, la gran majoria seriosos tractats des d’una perspectiva irònica. Per exemple, quan la colla de camarades s’agafaven “en conya” la mà que portava en Pierre de Normanida, o a l’enterrament quan els enterradors es reien del mort que tenia un monyó tallat. En aquest conte també destaquen temes terrorífics, sobretot, en la forma en que la mà mata en Pierre tan sàdicament.

Aquest text pertany al segle XIX, ja que es va publicar el 23 de desembre de 1883 en el diari de Le Gaulois. Es tracta d’una adaptació del llibre La tomba i altres contes d’horror. Aquesta obra, com altres, pertany al gènere d’horror, pel qual, és conegut com el mestre, a l’altura d’Edgar Allan Poe.

L’autor pertany al realisme. En quant a la narrativa curta, destaquen els seus contes de terror. En aquests contes plens d’intriga, sempre tens ganes de saber què passarà més endavant. Hi ha una presència obsessiva de mort, fets sobrenaturals i desvaris freqüents perquè apareixen algunes situacions sortides del comú.

L’argument del text és el següent: Pierre viatjà a Normanida i portà amb si una mà dissecada, els seus amics no volien saber res d’aquella mà espantosa. La mà era la d’un gran assassí de la seva època. La mà asfixià a Pierre i aquest, al cap d’uns set mesos, morí per un atac de pànic a causa de que la mà l’asfixiava fins quedar mort.

El tema  principal del text és la mà, perquè tot gira al seu voltant.

El to del text és irònic, al principi, i després apareix el terror, l’intriga, el to pessimista. La intencionalitat de l’autor pot ser moralitzant perquè el text té el seu punt d’ensenyament: pots aprendre a no riure-te’n dels altres, i si ho fas, tens el que et mereixes. Aquest cas és molt exagerat. És humorístic a causa de l’ambient irònic del principi.

Com que es tracta d’un text narratiu és evident que té tres parts. El plantejament va des de “Ara fa uns vuit mesos, ...” fins a “... tornà a casa seva.” perquè es presenten els personatges principals i la situació, en aquest cas, el plantejament és la primera escena. El nus comença a partir de “L’endemà, vaig anar a ...“ fins a “..., de cara a terra.” perquè s’expliquen els esdeveniments que passen a conseqüència del plantejament. El desenllaç s’inicia a “Em vaig haver d’encarregar ...” fins a “... havíem pertorbat la sepultura.” perquè s’explica el final de l’historia. L’estructura externa del text no té a veure amb l’estructura interna perquè l’estructura interna no concorda amb els paràgrafs de l’estructura externa.

En el conte s’ha fet servir un registre estàndard amb algunes paraules antigues (arcaismes), com ara, ponx; i algunes de col·loquials (sobretot al principi, durant la conversa entre els amics reunits), com ara, paio. També s’han utilitzat figures literàries com la comparació (va entrar com un huracà), sinestèsia (pudia a malvat), metonímia (la mà es confon amb una persona), entre altres.

Els personatges principals són: Pierre (jove i alegre, li agradava viatjar i allò estrany), la mà dissecada (un monyó horrible, era negra, seca, llarga i crispada, amb una força extraordinària).

Els personatges secundaris són: Louis i el narrador (amics d’en Pierre), senyor Bonvin (criat d’en Pierre), propietari de la casa d’en Pierre (home groller i maleducat), capellà (home seriós), enterradors (s’ho agafen tot en broma).

El narrador de l’obra és un narrador testimoni perquè es fa present en el text. El diàleg està en estil directe (-I la teva mà?). El temps verbal està en passat (es va treure, digué, van trucar,...). El ritme és ràpid: les frases són curtes i clares. Maupassant utilitza aquestes tècniques per donar un ambient de terror i misteri. Tot el text és un flashback, narrat en ordre lineal: el narrador explica el que va passar fa 8 mesos amb la mort d’en Pierre. El lloc i l’època és a Paris durant el segle XIX.

En conclusió, en aquesta narració adaptada de Maupassant destaca el to irònic juntament amb el terror i el misteri, característiques principals en els seus contes curts. Aquest home, amb les seves enfermetats, ha arribat a ser una persona admirada per les seves obres. En La mà dissecada es veu reflexada una part del senyor Maupassant, ell també guardava una mà dissecada en el seu escriptor. Aquest fet, fa que els lectors rumiïn que aquest conte podria ser veritat. És una text realista amb punts sobrenaturals: en Pierre és un home jove que no té por, fins que la mà dissecada el sorprèn i acaba amb la seva vida. És realista perquè la història que es narra podria ser real, l’únic inconvenient és la mà dissecada, que no podria ser real perquè una mà morta no pot matar.